Les meves coses no són
ni per a res ni per a ningú,
per a mi:
utilitzades per combatre
la bogeria de moments atavalats
l’eloqüència de fets incerts
l’imaginari mai real o
la metàfora de paraules exagerades.
Les meves coses com impalpables
tresors palpables com,
paraules plasmades amagades.
Les meves coses mai violades
per violadors tafaners amb
carácter d’amor o d’il.lusió.
Les meves coses mai violades
essent violades cada dia
per preguntes directes,
per curiositat d’aquells
creguts, a tenir prioritat
el dia que m’expressi.
Doncs sabut ho tinc,
escolteu i ARA apunteu:
cada sorpresa m’és una desepció,
cada pregunta una historia massa llarga
de morbós desig del saber,
de confianza.
Apreteu el cinturó, amants mai desitjats
que això va de rencor i d’infidelitats.
No us ho sembla? - Ho sabia.
Us sorpren, ara,
passat el moment.
(Els pocs coneixedors saben
que hi ha coses que em sorprenen i
necessito temps per reaccionar.)
Espanteu-vos doncs,
que això s’acaba i la meva condició
torna a ser masculinitat soberbia.
I ara pregunteu-me,
dolguts i protegits
violadors,
- Què signifiquen aquestes paraules?
(No imagineu com em dol,
com em costa,
tornar a començar
el meu procés
de confianza.)