LES MEVES COSES

Les meves coses no són

ni per a res ni per a ningú,

per a mi:

utilitzades per combatre

la bogeria de moments atavalats

l’eloqüència de fets incerts

l’imaginari mai real o

la metàfora de paraules exagerades.

Les meves coses com impalpables

tresors palpables com,

paraules plasmades amagades.

Les meves coses mai violades

per violadors tafaners amb

carácter d’amor o d’il.lusió.

Les meves coses mai violades

essent violades cada dia

per preguntes directes,

per curiositat d’aquells

creguts, a tenir prioritat

el dia que m’expressi.

Doncs sabut ho tinc,

escolteu i ARA apunteu:

cada sorpresa m’és una desepció,

cada pregunta una historia massa llarga

de morbós desig del saber,

de confianza.

Apreteu el cinturó, amants mai desitjats

que això va de rencor i d’infidelitats.

No us ho sembla? - Ho sabia.

Us sorpren, ara,

passat el moment.

(Els pocs coneixedors saben

que hi ha coses que em sorprenen i

necessito temps per reaccionar.)

Espanteu-vos doncs,

que això s’acaba i la meva condició

torna a ser masculinitat soberbia.

I ara pregunteu-me,

dolguts i protegits

violadors,

- Què signifiquen aquestes paraules?

(No imagineu com em dol,

com em costa,

tornar a començar

el meu procés

de confianza.)